CRÓNICA

EL NOSTRE PESSEBRE
AL CIM DE SANT JERONI
Per: Jordi Pino
1-12-2012
Comencem el mes de desembre i ho fem amb dos actes més del nostre 100tenari, d’una banda la instal·lació del nostre entranyable pessebre, i de l’altre, la col·locació de la placa al sostre comarcal de la comarca del Bages. 
Amb aquestes dues fites per davant, el passat dia 1, un nombrós grup de socis, uns amb automòbil particular, d’altres amb un gran autobús i uns tercers amb un de més xic, ens vàrem dirigir cap el Monestir de Montserrat. 
El dia pinta força bé, un sol esplèndid, gens de boirina i un fred que pela. Tots aquest ingredients i una gran xerrameca ens acompanyen pel viatge i també a la plaça del Monestir, on es fa evident que hi ha més alè calent que ens surt per la boca, que no pas paraules. Al bar del Monestir ens fa retrobar amb l’escalforeta dels cafès barrejats amb tota mena de combinats i dels entrepans i pastes que s’escolen ràpidament gola avall per tal de matar la gana que a quarts de deu del mati, ja ens empeny força. Alguna cervesa gelada i algun perfumat també han ajudat arrodonir l’esmorzar. 
Així que tots ben tips, uns quants volen cremar les calories guanyades i, amb força roba al damunt, comencen a caminar, tot enlairant-se cap a Sant Jeroni amb la penitència de pujar els 1.200 graons que té el camí del Pla dels Ocells. Els que volen mantenir reserves, s’adrecen cap al funicular que, en un viatge de 10 minuts, als durà al Pla de les Taràntules, allà a Sant Joan. 
Mica en mica la gent va fent camí i ja prop de l’ermita de Sant Jeroni, la corrua es fa més visible. Prop d’aquest indret s’han ajuntat els caminadors i els escaladors de graons d’escales. Després de trepitjar algun bassal gelat, la colla va enfilant el camí que ens du a l’antic lloc on hi havia un restaurant i ara només hi resta un mirador, dos grèvols i un teix. Aquí està previst falcar el pessebre i aquí alguns, malgrat el fred, ja prenen posicions per estar a primera fila. 
Altres, amb més esperit de penitent, enfilen els dos-cents i escaig graons que ens duent fins el cim de Sant Jeroni i on a més de posar la placa del sostre comarcal, podem gaudir d’unes molt bones vistes, sobretot dels Pirineus. L’Aneto....!!!, la Pica.....!!!, el Canigó..!!!. A que no endevines quin és aquell cim, ei..., sense trampes, no val a mirar la taula d’orientació. Aquestes i d’altres semblants, eren les exclamacions que més es sentiren, el fred ja resta en l’oblit i el soroll del trepant ens avisa de que la placa del cim ja està a punt. 
Els retrats de rigor, la foto amb la “pagana” de la placa i un munt de turistes que en aquest moment arriben al cim, on ja no hi cap ningú, posen fi aquest acte i ens empenyen a desfer camí pels graons que abans havíem muntat i tornar cap l’antic restaurant, per tal de fer els honors al pessebre. 
Altre cop el trepant permet que, en un tres i no res, el Betlem llueixi sota el mirador de Sant Jeroni. Crits i més crits per tal de que tothom signi al llibre de registre, i més crits encara perquè l’escampall de gent que hi ha repartida pels conglomerats d’aquest indret, s’uneixin per immortalitzar el moment, dins d’una màquina de retratar. 
Amb alegria i pensant amb el dinar que ens espera, la gent comença a desfilar, uns cap al Funicular, altres a donar el vol pel Pla de les Taràntules i Sant Miquel i no més de mitja dotzena, tornen a desfer el camí del Pla dels Ocells. 
Bon dinar, bon vi, bons postres i el cava del 100tenari animen un àpat, que ens permet saber que, al final, ens han faltat 17 persones per arribar a les 100. De totes maneres, 83 socis per aquests actes, ja érem colla. Un brindis molt acurat substitueix els clàssics parlaments i dóna pas a la cloenda d’aquesta meravellosa jornada. Objectius complerts 
 

Cap comentari:

Publica un comentari